Va néixer en una cabana pobra.
El miner, en veure’l, no se’n sabé avenir. Per què una mare havia abandonat un nadó a l’entrada d’unes mines de sal? Havia deixat, només, el record d’unes poques petjades que s’esborraren amb la pluja matinal.
Al miner, aleshores, no se li va ocórrer el motiu vertader: per allunyar-lo de la misèria i per deixar-lo a mans d’un home amorós com ell, que li fés de pare.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada