A Ca l’Àvia hi teníem una cort amb sis vaques. Recordo com cada dia cap a les set del vespre el meu avi s’asseia al costat d’una de les vaques, en un tamboret de tres peus i amb una galleda entre els genolls.
Encara recordo com, al pressionar suaument els mugrons del verguer de la vaca, els rajos de llet desprenien una mena de so rítmic a l’estavellar-se a l’interior de la galleda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada