Miro enlaire l'edifici vell que hi ha davant meu, conto els balcons,
1, el de veure passar els reis d'Orient,
2, el del menjador,
3, el del terrat i els ocells.
Abaixo els ulls, encara hi ha la nena agafada a la barana de ferro, observant la gent del mercat. Porta el mateix vestit de flors, com si anés a una festa ella sola. Però...
perquè han canviat la senyora que ara obra la porta?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada