Aquella nit ens varem trobar.
Tots dos sols, xerrant, encara recordo els seus llavis no podia apartar-ne la mirada i no oblido aquells ulls verds, semblaven capritxosament dibuixats en un rostre misteriós.
Amb l’últim glop de cava, vaig aconseguir el valor que m’havia faltat tota la nit,m’hi vaig apropar i el vaig besar.
Fou fantàstic, però tan de bo no hagués passat, perquè així com ens havíem dit hola, ell em va dir adéu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada