030 - Els plors dels núvols tristos (Cristina Miret)

S’abraçen. Xoquen. Creen, inventen, construeixen. Ploren deixant caure les llàgrimes sobre el terra sec. S’humiteja; els terossos de terra començen a desfer-se. Llisquen, córren pendent avall. Queden submergits en l’aigua estancada. S’ofeguen. El vent bufa amb força i les fulles dançen mentre floten en l’aire. Cobreixen el toll. Ja no hi ha moviment, ni corrents, ni creació, ni diversió, ni entreteniment. La multitud de llàgrimes amaga el paisatge. Tot és gris, emboirat, apagat.