Per estimar no cal aprenentatge: Quina gran fal·làcia! Cal aprendre per fer camí, però ,ai!, també cal fer camí per aprendre!
De lliçons, tu i jo, en duem unes quantes (20 anys i un dia!), i amb afany -la vida no és sempre un oasi- ens han empès fins aquí.
L'única certesa és que, mentre pugui més l'esperança pel que vindrà que l'enyor de temps passats, hi haurà lloc per continuar el camí plegats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada