L’espera és verda i blanca.
Quan creui aquesta porta hauré de mirar fixament al centre de l’arc lluminós. En un sospir, el meu món deixarà de ser pixelat i els meus horitzons s’expandiran.
He de superar aquest desert de sorra per arribar a la nitidesa.
Intento obrir els ulls... ja no vaig a les palpentes!
“L’operació ha anat molt bé, ja no necessites lents correctores”.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada