034 - Resistència (Mar Casas)

Fa estona que sóc aquí. M’he quedat sola, però no em fa res. Les altres s’han abandonat a la gravetat, però jo em resisteixo a caure. Uns petits ulls de color mel em miren fixament, oberts, expectants, esperant la meva fi, però jo no, no cauré (almenys no encara)! Llisco i llisco, ara vertiginosament, ara em paro tremolosa, però encara hi sóc: ufff! Els ulls em segueixen; els complauré, ara sí. Pafff! S’ha acabat l’espectacle...