059 - Culpa (M. Àngels Vila)

Silenci i nit als teus ulls. No cal que diguis res. Tot s'ha acabat. Encara que m'escogui al cor i se m'estrenyi l'ànima. Ho sé. Només una paraula: culpa. Sí, la culpa que em cau a sobre com una ombra inevitable i se m'endu cap a un mar de dolor negre i callat, com ho són aquests teus ulls avui.