042 - El monstre (David Ruiz)

Ja és aquí, ja el sento... Els seus esgarips són espantosos. Sembla embogit. Crits de socors i trencadissa. Tinc por. Ploro i m’odio. Tanco els ulls i veig el sol, i un munt de nens com jo, jugant somrients a la vora d’un riu. Més enllà els pares. S’estimen; els estimo. Un cop fort... Obro els ulls i surto de sota el llit. La mare plora. El monstre ha mort.