Feia el que m’acabaven d’ensenyar.
Mentre m’assenyalava els deia –Nois! Si algú us ha de salvar... que sigui ell!-. Quina colla de ganàpies!; una paraula tant fluixa i beneita com ells. Neandertals que flirtejaven inútilment. La metgessa se les veia venir, no era pas jove aquesta. La infermera mirava en l’aire abaixant el cap. El curs durava quatre hores d’un matí. Sort d’això, s’haurien carregat el ninot.
No teniu por d’una mort ridícula?, Jo sí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada