L’entrevista havia anat realment bé. Vaig estar còmode, distès, lúcid i ordenat. I ells van erigir aviat veus i rostres d’interès.
Ens vam acomiadar amb la convicció de què ens retrobaríem no massa enllà per tancar números.
Davant l’ascensor, la recepcionista m’aturà.
_...Perdoni...
Em va menar tímidament al lavabo. Feia una hora que em penjava fins a mitja cuixa el paper amb què havia eixugat els nervis previs a l’entrevista.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada