Els falsos deus tenen un humor estrany. Això és el poc que sé segur.
Això i que la veritat no existeix. Des del moment en que la vivim, la sentim i la patim, la interpretem i, per tant, com a tal, és inexistent. Però és una bonica fal·làcia que no per ésser irreal ens la creiem menys. Tanco els ulls i respiro... sento el món al meu voltant, però estic tant sola...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada