017 - Prefereixo un món millor (Carles Bayés)

El silenci s’escampa arreu. La tempesta ha estat molt virulenta, apocalíptica. No queda res ni ningú. La foscor ha tenyit un paisatge gairebé desaparegut. No obstant, un arbre de branques fortes creix decididament, orientat a totes direccions. Conviu amb el vent, que li sacseja l’estructura robusta i li fa caure una poma madurada. La recullo del terra, encara ben humit. Veig Eva. No vull tornar a pecar. Prefereixo un món millor.