Clarament veig com la tempesta s'emporta casa meva.
Sento com una allau de pluja es trenca sobre els meus amics, deixant-los inconscients i sense capacitat de contestar-me.
Però sobretot observo com el vent et va empenyent en contra meva i tu em crides, però no puc arribar a tu...
M'acosto lentament a la finestra: tot ha passat un dia ven assolellat del mes de Juny.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada