026- I si em ve a veure? (Mª del Carme Mínguez)

Tenia la gola seca, les parpelles em tremolaven totes soles,> empeses per un desfici aclaparador que se m'escampava per tot el cos lentament. Suava, i no tenia mocador per eixugar-me la cara.> Era ella, agafada la mà a la minúscula maleta, el somirure sorneguer ala boca, ubèrrima i brillant, que venia cap a mi, pobre i dissortat.I jo sabiaque l'estimava com no havia estimat mai ningú.> Però finalment va passar de llarg. Un any més, per poc que no em tocala loteria.