011-El regne de l'amor (Ismael Martín)

Més enllà del Baikal…camí d’un nou món, contemplo una llum feble a la premiant nit… pètals de primavera, inundant de colors l’Empordà … em fa enrecordar l’amor que un dia vaig trobar, que, encara que efímer, sempre portaré dins…d’aquest cor que només és teu…doncs si la nit em fa enrecordar a tú, com serà el nou dia…només a tú t’estimat, t’estimo i t’estimaré…camí d’un nou món…més enllà del Baikal.