Guanyadors del concurs!!!

Abans de res i, en nom de l'equip de la CCC, gràcies a tots per la vostra participació!!!!
El figuerenc Jordi Campistol, la gironina Bárbara Palacios i la barcelonina d’orígen lleidatà Leticia Castellsaguer han estat els guanyadors de la primera edició del concurs literari MiCCCrorelats, impulsat per Figueres 2009 Capital de la Cultura Catalana amb la col·laboració de les llibreries Mallart, Masdevall i Text i el bisetmanari Hora Nova.
El figuerenc Jordi Campistol ha estat un dels premiats pel seu relat “La platja d’Argelers -1939”, en homenatge al seu pare. La gironina Bárbara Palacios s’ha decantat per una peça més curta que es titula “En venda", igual que Leticía Castellsaguer que ha optat per una creació de poques paraules titulada “El fals funeral”. El jurat del concurs també ha decidit atorgar un accèsit infantil al nen Joel Cavallé, d’Avinyonet de Puigventós, pel seu Micccrorelat “Un principi trist i un final feliç”.
Durant els propers dies publicarem els micccrorelats dels escriptors de Figueres que dissabte vinent, a les 11.00 hores, participaran en el col·loqui/esmorzar "Croissants i Liretaratura", que tindrà lloc a la plaça de Sant Pere.
De nou, gràcies a tots i fins l'any vinent!!!!!!!!!!!

065 - Petjades de sal (Daniel Ferrer)

Va néixer en una cabana pobra.
El miner, en veure’l, no se’n sabé avenir. Per què una mare havia abandonat un nadó a l’entrada d’unes mines de sal? Havia deixat, només, el record d’unes poques petjades que s’esborraren amb la pluja matinal.
Al miner, aleshores, no se li va ocórrer el motiu vertader: per allunyar-lo de la misèria i per deixar-lo a mans d’un home amorós com ell, que li fés de pare.

064 - Carrer Girona nº5 (Carme Muñoz)

Miro enlaire l'edifici vell que hi ha davant meu, conto els balcons,
1, el de veure passar els reis d'Orient,
2, el del menjador,
3, el del terrat i els ocells.
Abaixo els ulls, encara hi ha la nena agafada a la barana de ferro, observant la gent del mercat. Porta el mateix vestit de flors, com si anés a una festa ella sola. Però...
perquè han canviat la senyora que ara obra la porta?

063 - Ho veig clarament (Max Pérez)

Clarament veig com la tempesta s'emporta casa meva.
Sento com una allau de pluja es trenca sobre els meus amics, deixant-los inconscients i sense capacitat de contestar-me.
Però sobretot observo com el vent et va empenyent en contra meva i tu em crides, però no puc arribar a tu...
M'acosto lentament a la finestra: tot ha passat un dia ven assolellat del mes de Juny.

062 - Riure malvat (Ona de la Torre Villarruel)

Un riure malvat que es riu pels aires, quan algú es riu, aquest riure tant malvat es vestirà i tindrà cos i serà home o dona i serà com la gent que va matar a deu.

061 - Enhorabona figuerencs! (Nuri Trias)

Pep Ventura instrumentà la sardana. Monturiol inventà el submarí i Dalí és conegut arreu del món. Deulofeu escriví la Matemàtica de la història i el llibreter Ramon Canet era l'home bo i amic de tots. M. Àngels Anglada, Carme Guasch, M. Àngels i Montserrat Vayreda eren les nostres poetesses. Basil, Gratacós, Mauner, Torrent, Cristau, són músics de casa nostra. Per la Rambla regalima l'enginy dels seus fills il·lustres i, complaguda diu: enhorabona figuerencs!

060- De 22 en 22 (Isidre Joher)

“El partit del segle començà amb el bar ple a vessar. Tot eren escarafalls, satisfacció per la trajectòria, ganes de cridar “GOL!!!”. Només 22 minuts van mancar per encaixar 2 gols del dorsal 22. Tota l’eufòria s’enfonsà. De sobte, algú, fent memòria, es va recordar que era un 22 de juliol i que a les 22:00 h encara arribaria a temps a felicitar la seva parella que acomplia 22 anys, i sortí esverat del bar.”